domingo, 11 de enero de 2009

ni de aquí ni de allí...o de ambos

Contra el chovinismo ateniense
Antístenes nació en Atenas, pero era hijo de extranjeros. Algunos que presumían de ser atenienses de pura cepa se lo echaban a veces en cara. Cuando es cierta ocasión alguien sacó a relucir este mismo asunto ante Sócrates, que era su amigo y maestro, éste repuso:
-¿Acaso creías que los atenienses iban a ser capaces de procrear a un hombre con tantas cualidades?
La sonrisa de Voltaire, Pedro González Calero.
.............................................................................
No nací donde vivo, hace ya 25 años. La verdad es que pertenezco más a este lugar que al que me vio nacer, pero sigo sin sentir ese arraigo medular que siente tanta gente hacia su pueblo, ciudad, país... aquí me siento un poco de allí, y cuando viajo allí me siento más de aquí...
y en ocasiones ni de aquí ni de allí o de ambos.

22 comentarios:

  1. jo molt desubicada no t'imagino. així que ser d'ambdós llocs alhora no sembla una opció dolenta, oi?

    tot i així ... quí ha dit que has de ser d'algun lloc? :)

    posada a escollir ja tnc la solució: l'univers alas!!! :)

    ResponderEliminar
  2. Eso mismo me pasa a mí; soy de aquí pero mis padres no y, aunque no me siento de su tierra, es como si tampoco fuera del todo de aquí... ¡qué cosas!, no?

    Besitos,

    ResponderEliminar
  3. En que escriben los dos de arriba firmantes?
    Catalán?
    Sentite de donde gustes... que bueno seria que todos seamos habitantes del mundo, no?

    ResponderEliminar
  4. Yo acabo parafraseando a mi hermana:

    Eres de donde tienes la mayoría de tu fondo de armario

    Profundo eh?, pero tómalo como eres de donde vives, sin mas...

    Besicos

    ResponderEliminar
  5. Pues mejor siéntete de dos sitios, seguro que amar a dos pueblos diferentes te enriquece.

    ResponderEliminar
  6. Alas,¿Cuál es el sentido de pertenecer a un sitio, en particular?
    ¿de rendir pleitesía, a un forma de vivir, de hablar y de ver las cosas?
    Entonces quiera o no uno es de un lugar, aunque no este en el.
    Uno es del lugar donde vivio sus primeros años, uno es del lugar donde vivió su infancia.
    Besos
    Edu

    ResponderEliminar
  7. Yo siempre he vivido en el lugar donde nací... claro viajé, y tengo planes para viajar... pero es muy cierto eso que dices, el sentimiento de arraigo es muy fuerte en todas las personas... hay una canción muy linda y muy cierta para algunas personas, se llama "No soy de aquí, ni soy de allá" de facundo cabral. La letra es muy linda y tal vez te sientas identificada con ella

    besotes linda!!!!

    ResponderEliminar
  8. Què gran sa frase de na Belén.
    Camaleona, has donat en el clau.
    Estava quasi tot dit.
    Aquest sentiment teu el té tothom que conec i està en les teves circumstàncies.
    Tú tens sort, tens ales per visitar ambdòs llocs, ejejjejeje.

    ResponderEliminar
  9. òscar: m'ha fet gàcia això de que no em veus molt desubicada :) realment no visc la vida pensant d'on sóc, d'on em sent...sols em passa pel cap a vegades, en algunes situacions, però ahir matí vaig llegir allò del "chovinismo ateniense", i em va fer pensar en que de vegades em sent ciutadana del món més que res. però saps què? sóc, sobretot, d'aqui on hi ha la gent que més estimo!! petons

    ..

    purpleshoes: no se merecen :)

    ..

    Sirvi: si es que es un sentimiento que debe sentir muuuchaaa gente, que por circunstancias de la vida, tuvo que dejar su lugar de orígen, un beso

    ..

    Quiero ser una mantenida: si es en catalán :) pues es que en realidad deberíamos sentirnos todos ciudadanos del mundo, tal vez así seríamos más considerados con la Tierra...beso

    ..

    Belén: si es que es así Belén, sólo me pasa muy de tanto en tanto, sentimiento de desarraigo, yo que se...GRAN FRASE!! :) besos

    ..

    ResponderEliminar
  10. Camaleona: la mayoría de veces es lo que más siento: que soy de ambos lugares, y la verdad que siempre me he sentido orgullosa de haber nacido fuera y poder vivir aquí, y tener família en ambos sitios...pero hay días en que lo veo de otro color...pero lo que me habeis dicho tod@s don grandes VERDADES!! besos

    ..

    Edu: pues no se que decirte...tal vez tú lo crees que uno es del lugar donde vivió su infancia porque tú sigues viviendo en el mismo lugar, o muy cerca...yo creo más que uno es de donde se siente más querido, donde está su gente, su mayoría de vivencias...¿no?, por eso creo que me siento un poco más de aquí, porque es donde más parte de tiempo he vivido, pero también tengo recuerdos inborrables de mis primeros años, alli...así que, me quedo con los dos sitios, como siempre...besos

    ..

    Peperina: buscaré la canción...un besito guapa!

    ..

    Bua: Aquí on vivim hi ha molta gent amb la mateixa situació, eh? però com ja he dit abans, no és que visqui cada dia pensant en els meus orígens, s'on eem sent, i coses d'aquestes...què va!, com tu dius tot ha estat més que dit amb els comentaris ;) besito

    ResponderEliminar
  11. Qué razón tiene Bua cuando te dice que tienes alas y puedes volar! Qué suuueerteeee!

    ResponderEliminar
  12. Alas, quise decir por mas que uno se mude, nuestra esencia pertenece a la infancia, uno puede vivir hasta en el mismo lugar, pero siempre pertenecemos a ese tiempo, es mas somos mas hijo del tiempo que de los lugares.(¿muy filosófico? ¡vah!!, no es na.!)
    no me tomes en cerio, pero si quieres pensarlo, aya vos
    besos

    ResponderEliminar
  13. Som d'aquí o d'allà... Jo he canviat de municipi tres vegades en poc més de quatre anys. Bé en realitat durant 15 dies vaig viure en un quart municipi. I la veritat, ni d'aquí ni d'allà... Em sento de casa meva i de la feina, i del grup de teatre...

    ResponderEliminar
  14. lastienditas: has visto??!! pero a veces se me olvida que las tengo... ♥
    ..
    Edu: me ha gustado mucho eso que has dicho del tiempo pasado, de nuestra infancia...que es realmente nuestra patria :) qué bonito!!!
    ..
    Cesc: si realment el que importa és està envoltat d'allò que estimes... :)

    ResponderEliminar
  15. hola!!! es la primera vez que paso por aquí, y me encuentro esta entrada tuya que me recuerda a lo que siento de vez en cuando... mira, si quieres echa un vistazo: http://cuandomequieras.blogspot.com/2008/12/como-el-turrn-por-navidad.html

    seguramente volveremos a vernos por aquí, un besito.

    ResponderEliminar
  16. nena, eres rápida!! jajajaja
    yo también te enlazo, muchas gracias. Un besote.

    ResponderEliminar
  17. cuandomequieras: BIENVENUE!!!!!!!!!!!! :)

    ResponderEliminar
  18. Te entiendo!! Viví unos años en el lugar de dnd vienes... y tb me siento un poquito mucho de allí!
    Bsos!!:)

    ResponderEliminar
  19. sesmescurres: qué ilusión que me hayas comentado justo este post! ;)
    un beso

    ResponderEliminar
  20. Mmm, yo nací en un pueblo de campo pero llevo 18 de mis 19 años en la ciudad, y sé que soy más de aquí que de allá, pero siempre que me preguntan de donde soy siento la necesidad de mencionar al pueblito en el que nací...

    ResponderEliminar
  21. Nayuribe: verdad que pasa eso...? no puedes dejar de pensar o mencionar los dos lugares...un beso y bienvenida!!!

    ResponderEliminar

diferentes vuelos...